Recordo que, de nen, hi havia una nena que m'agradava molt, sempre procurava ser prop seu i la meva felicitat es manifestava més esplendorosa quan m'estava amiga, quan ens defensàvem d'un a l'altre quan, sobre algun tema que comentàvem a classe, nosaltres pensàvem de la mateixa manera. Recordo que mai vaig arribar a dir-li res, m'agradava, érem bons companys i ara és un molt bon record, gairebé d'infantesa. És ben veritat allò que diuen que, quan et vas fent gran, recordes millor detalls de quan eres petit que coses que potser vas fer ahir o la setmana passada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada