Portem quaranta anys junts, la qual cosa vol dir que ens coneixem prou bé, som a l'hotel i jo li dic “anem a prendre alguna cosa” i ella, que és a l'ordinador, diu “un moment que acabi una cosa”, i jo em poso a fer un sudoku, de "difficulty 6", perquè sé que aquest moment pot ser de deu minuts, un quart… i jo mentre m'entretinc. Reflexionant una mica, veig sempre meravellosa la conversa dels nostres silencis, una mirada, un gest, és sempre una acció complementària, basada en l'amor evidentment, que fa que la nostra convivència sigui plàcida i molt feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada