És la il·lusió de cada estiu, es proclama la presència dels pares, el pati, la figuera, els rosers, la botiga de la mare, l'hort del pare, els avis, el padrí, Conxita i tots els que ja no hi són, que malauradament ens han anat deixant una mica tocats. El record és permanent, però ara ja anem tenint el futur encaminat, amb unes nenes precioses que ens omplen de joia. Ser al poble siempre em fa feliç, és allò de la sang, del peix on neix o el lloc on em sento estimat amb naturalitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada