Diumenge, quarts de deu, sóc al carrer, no es veu una ànima, la gent dorm o ja ha enfilat cap a la platja. A mi la platja només m'agrada a l'hivern, sola, que no trista, i molt ben acompanyada, sempre, d'algun sospir perdut entre les ones, o d'alguna nostalgia on tard o d'hora sempre acudeix algú a la recerca d'alguna solució. S'està bé, és un bon racó per meditar tranquil·lament…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada