Gent gran… aquests que sempre em semblen més grans que jo, tot i que darrerament, quan em miro al mirall, ja em sembla que pertanyo a aquest grup. Bé, s’ha d'acceptar la realitat, un té l'edat que té i, tot i que procura estrenar vida cada dia, doncs som el que som… Darrerament el que més m'ha impactat, va ser la salutació d'un simpàtic i eixerit nen petit, que em va dir "Hola viejito", i jo li vaig dir "Hombre, no tanto", pero… sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada