El meu cor era normalment tranquil, amb els deures fets, gairebé gaudint de l'esforç del treball de cada día. Però un dia, de sobte, sense avisar, es va fer sentir com si em digués “aquí passa alguna cosa noi” i, de mica en mica, va anar obrint totes les seves habitaciones i les va anar omplint d'aquella nena, amb tot per descobrir, amb tot per progresar i gaudir, amb tot allò que la sana innocència et fa pensar en un contingut ple de grans i meravelloses realitats properes, a tocar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada