La autoridad

"Vir bonus dicendi peritus", o algo así, "El buen varón que es perito en la materia", o algo así… Y yo pienso en la autoridad, aquella que da el saber científico y experimentado que si, además, tiene un buen baño de bondad y otro de humildad y sencillez, alcanza las inmensidades de lo sublime. En la mesa de profesores yo solía ensalzar a los especialistas, sabios y doctos en lo suyo, a los que uno acudiría en busca de soluciones, pero acababa diciéndoles: “si lo que queréis saber es sobre niños de diez años, lo tenéis fácil y a mano, acudid a mi”... y les sonreía.

Estimo el meu barri

El meu barri és prop del Serrallo, inclou l'escola pública i el pavelló poliesportiu, té una plaça amb font i una altra que veig fàcilment des de la meva finestra. Avui, quan anàvem a esmorzar, hem vist una gavina, d'aquelles que són més grans del normal, que es passejava tranquil·lament fins que hem arribat a la seva alçada i ha marxat volant cap a la font. Gavines d'aquestes també se'n veuen al pati de l'escola, quan no hi són els nens, sobretot els caps de setmana i a les vacances. Estimo el meu barri, el trobo bonic, correcte, amb bona gent molt natural…

Dinar familiar als Fogons del Drac

Bon dinar, no entraré en detalls per no preocupar als meus bons amics, ja que ens hem passat una mica, però no ho fem molt sovint. Només us diré les postres i el vi. De postres hem fet unes "torrijas" al moscatell i canyella, amb una mica de gelat de vainilla, espectacular de ben fet i bo. El vi ha estat de la Conreria d'Scala Dei, Les Brugueres (Priorat), 14,5º, vinyes del nord del Priorat envellit en roure. Bé, és una satisfacció que algun cop la família pugui gaudir d'aquests moments, els llocs així magnifiquen encara més l'excel·lència familiar. Fogons del Drac, bon lloc.

Paseo por el puerto

Las margaritas, espléndidas ellas, me saludan en mi paseo por el puerto… las amarillas relucen como el oro al sol, las blancas emulan a las rosas blancas como proclama de todos los colores. Paseo tranquilo, hay varios yates y el barco de Salvamento Marítimo, aguas plácidas pese al día terroso, con el sol peleándose con las nubes, asomando a duras penas, pero se anda bien, no está muy concurrido, se huele a mar...

Pols en suspensió

Més finestra i nit, vent, lluna i mar… Un tren que passa, unes barques que ja romanen inquietes esperant la propera sortida. La plaça acull als gats del barri, algú els posa el menjar i aigua i, algunes nits, ells es deixen veure, tots assenyats i molt parsimoniosos. El dia ha estat tèrbol, como a terrós, amb pols en suspensió, però sense fred, primavera dubtosa...

Anem de bracet

Del bracet i a poc a poc, anem gaudint per les proximitats, no ens cal bastó, som un magnífic suport, un per l'altre. De joves anàvem de la mà, era gairebé un circuit on la sang és passejava plàcida d'un cos al altre. El contacte de les mans era com un vas comunicant que certificava la felicitat de la nostra unió. Ara anem del bracet, passejant l'amor per la vida, una vida a dos...

Homenatge

Ja sé que sempre parlo de menjar i molts deveu pensar que sóc un triper sense remei però ara, així, gairebé sense voler, m'ha vingut al pensament allò de què els bons "esmorzadors" sempre t'ofereixen unes sípies petites a la planxa, o calamars no massa grans, també a la planxa, la sardina fresca del Serrallo i el seitó fregit amb farina de cigrons. Si l'homenatge que et vols fer inclou una cassoleta de cap i pota, però ja sense ossos, podem començar a parlar de vins… Priorat, Montsant, Terra Alta, és a dir, Falset, Bot, Batea, Gratallops… Bé, bon profit amics!!

Dies bonics

S'apropen dies emocionants, demà ve el nostre fill i anirem a dinar amb la nostra amiga i nosaltres dos, anirem als Fogons del Drac que ho fan molt bé i tots quatre ho gaudirem. Dilluns tornem a marcar d'IMSERSO, aquest cop a La Ràpita, lloc que ja coneixem molt, per la seva proximitat a Deltebre i on nosaltres ens trobem com si fóssim a casa. Ens fa especial il·lusió fer algun tomb per la Tancada, l'Encanyissada i totes les zones on els ànecs i els flamencs es deixen veure de molt prop, sobretot des dels espectaculars miradors habilitats. La Ràpita un gran poble, segur!

Indiferència

Trobo aquesta paraula, el seu significat, simplement inhumana, molt esfereïdora, és un estat que ha de ser aterrador. Penso sobretot en la gent gran, el temps no perdona i sembla que sigui fins i tot racional, et va deixant a part… “és gran, prou que ho sap, prou que ho veu, i té temps, massa temps per veure-ho”… Ho recordeu?, és aquella cançó que parla de la taverna del mar, on hi ha un vell amb el cap blanquinós, deixat anar, i té un diari al davant, perquè ja ningú li fa companyia, i s'ha quedat adormit damunt la taula… oblidat, davant la indiferència de tothom i més...

Las tendencias positivas

Me gusta remar a favor de la corriente,

andar de bajada después de haber subido,

me gusta que el viento me empuje sin mucha violencia, 

me gusta disfrutar de los consensos de la afinidad. 

Mi padre solía decir "Allá donde vayas, que de los tuyos haya", 

y yo me regocijo con los míos, mis buenos amigos y conocidos,

mis próximos y frecuentados habituales, 

que juntos nos facilitamos la existencia. 

Me gustan las tendencias positivas, 

las lluvias a gusto y beneficio de todos, 

me gustan los buenos augurios,

las esperanzas racionales, los besos espontáneos...

 

Un elogio eterno

Te debo unas letras de esas que se cuentan por Sant Jordi, 

bueno, más bien te debo un elogio eterno, 

un gracias perpetuo por mi estado emocional,

la proclama del abrazo a tu proximidad… 

Mi vida, que cada día despierta contigo, 

vuela por todos los infinitos para gozar de los descansos, 

que nosotros mismos programamos en la delicia de nuestro hogar,

de nuestro sueño de siempre, de nuestra paz, 

con sentido y amor, con llama que presume de incandescente…

 

No deixo de mirar-te

Poc a poc, sense pressa, amb temps, amb parsimònia… 

avui ens hem regalat els silencis més expressius, 

però no he deixat de mirar-te, 

com aquella mirada furtiva d'adolescent que, tot i la precipitació, 

sempre troba una turbulència d'esperança que interpreta positiva. 

Sembla que juguem a veure qui calla més estona, 

qui roman sense dir res, sembla que ja està tot dit i fet, 

sembla que el estar junts ja és conquesta… 

i el temps és per gaudir-lo en un silenci del tot meravellós.

 

No has marxat

Un somriure de bon dia, avui no et pots quedar,

i, en l'absència, tot i el marc del record, 

tu hi ets en cada bri de cosa, com diria el poeta, 

no, no has marxat, tot i semblar sol, 

el banc del bosc també sent la teva presència 

i els ocells s'acosten expectants, 

i jo m'assec, com sempre, al teu costat,

sentint el teu perfum, el teu amor… 

No, no has marxat.

 

Creixement personal dels alumnes

Els explicava als meus alumnes allò del saber guanyar i el saber perdre, que l’important és participar i, com feia referència a algun esport de competició, aprofitava per comentar els beneficis per a la salut que té l'activitat esportiva. Felicitar al guanyador i també fer-ho amb el que ha perdut, recordant sempre que això només és un joc amb el qual podem millorar molts aspectes de la nostra vida, la convivència entre companys, que inclou el respecte, la complicitat, la generositat, la compenetració, en una paraula, fer un bon equip que ens reforci en el nostre creixement personal. No sempre ho entenien, però jo intentava sembrar molt sovint…

La melodia del vent

Com diria el poeta, aquesta remor que se sent no és de paraules, és el vent que fa una mena de melodia, com d'un violí molt afinat, que fa una mena de suaus alegries de continuïtat sens fi… No és normal que jo faci algun elogi del vent, més aviat l'associo amb el mal de cap i, fins i tot, amb la por, sobretot si m'agafa conduint. Però avui el so, no sé molt bé perquè, podria ser el d'un violoncel interpretat per un gran virtuós...

Pequeña reflexión

Soy un producto de aquella educación, donde había buenos y malos, blanco o negro, derecha o izquierda, americanos o rusos, Barça o Madrid… En un día como hoy, Sant Jordi, donde el amor fulmina los pareados contradictorios, observo que se sigue celebrando algo así como el triunfo del bien sobre el mal, y no es que me moleste, por supuesto, pero es que hay tantas cosas en la vida que, por excesos y defectos de los unos y los otros y los de más allá, tienen el color del café con leche… Bien, es mi puntual y pequeña reflexión. Muchos besos, rosas y libros para todos…

Sant Jordi 2022

Con cada any Sant Jordi mata l'aranya i, evidentment, hi ha hagut rosa i llibres. La rosa amb espiga i la senyera, que tan bé ho explica tot. De llibres, hi havia moltes opcions, però aquest any ens hem decidit per l'Empar Moliner, el seu llibre Benvolguda, que ha obtingut el premi Ramon Llull; després, i com gairebé sempre darrerament, hem comprat el darrer de la Coïa Valls, l'Alquímia de la Vida, que de segur ja sabem que ens agradarà molt.

Plou, com ahir...

Plou, d'aquelles pluges pesades, residuals, com a conseqüència d'un bon espetec que ens va fer ahir per la nit. Tot i això, he anat a fer una hora de passeig, he recuperat el meu circuit per sota els balcons, on no plou, i gairebé puc fer el tomb per tot un bloc de pisos sense mullar-me i fins i tot hi ha una escala on puc seure una mica quan les cames es carreguen. Bé, ja sóc a casa, és la una del migdia, sembla que ens toquen canelons, tenim fruita i un bon cafè, migdiada, Scrabble o Rummikub, berenar...

El amor es luz

Dicen que la luz es la claridad que nos permite ver los objetos… y yo digo que el amor es aquella luz que se complementa y se magnífica con otra con la que muestra perfecta afinidad. Un corazón que es capaz de amar y ser amado es un cuerpo con luz, es una persona radiante que regala sonrisas e ilumina los caminos y los hace parecer menos dispersos. El amor es luz y nos permite ver y amar, así es amigos míos, que nunca se les apague la luz del buen amor...

Espectacular

He repetit algunes vegades que m'agrada el bon futbol, i m'agrada més enllà del resultat, dels interessos partidistes de qualsevol tipus, i fins i tot dels fanatismes, als quals em convida el cor i que em permeto només quan estic sol amb la Teresa. Si hi ha algú dels que em seguiu i li agrada el futbol, així com a joc i com esport, li recomano que es miri els partits del Futbol Club Barcelona femení. Ara estic gaudint del partit de quarts de final de la Champions, 4-0 a la mitja part, molt bon futbol, espectacular, amb gols que els signaria el mateix Messi i un joc que em té molt fidel.

Una vida amb tu

Ja ho saps jo no arrancaré una rosa,

ni la cercaré al lloc de venda habitual,

però sí que et regalaré un jardí… 

si més no, anirem de la mà, 

passejarem pels rosers de la mare, 

i farem natura del sentiment profund, 

de l'amor més net…

I ens comprarem uns llibres,i és possible, 

gairebé segur, que t'escrigui un poema, 

unes lletres que et facin arrancar algun somriure, 

recordant-te tot allò que ja saps,

que la vida amb tu, és sempre una emoció…

que val la pena, una plenitud immensa, total.

 

Despertar contigo

Un beso, una mirada, un café, un suspiro, 

una sonrisa, un buenos días, una mesa, 

un tiempo que huele a limpio, 

una prisa con calma, una paz de hogar, 

un sistema que funciona, 

un nos vemos nos vamos,

el deber, el cumplir, pero el volver,

siempre está cerca el volver a empezar.

Ya saben, una mirada, un beso, un café, 

un suspiro, una sonrisa, un buenos días, 

una mesa que acoge y abraza...

 

Pedregada

El Pere ens ha enviat un vídeo on es veu la pedra caient sobre el pi i el pati de la casa del poble. Aquí a Tarragona porta amenaçant tot el dia i no ha estat fins a les set de la tarda quan ha començat a ploure. De moment una bona exposició de llamps i trons, aquests darrers sempre m'han resultat molt desagradables. Bé, ha plogut que feia molta falta i sembla que ha estat així també en altres llocs necessitats. Dormirem bé, plou...

Ella és amb mi

Batecs de cor, ella es amb mi, la tinc al cap, 

i aleshores puc parlar de la bellesa, tot és més bonic. 

He trepitjat sense voler una planta de romaní, 

l'olor té doble encant, més enllà la farigola,

és també un aroma millorat… 

Sí, tot és més bonic, la piulada dels ocells en festeig permanent, 

l'alzina, magnífica sempre, ara sembla una catifa voladora 

…que viatja cap al món dels somnis. 

Ella és amb mi, al cap, al cor, i aleshores tot és vesteix de llum.

 

Hay poesía

Hay poesía en los silencios regalados, en las palabras oportunas, 

en las voces de aliento que salen de los ciertos del alma… 

Hay poesía en las miradas furtivas que juegan al escondite, 

sin poder esconderse…

Hay poesía cuando te miro y te pones roja,

y yo te contempló y describo en delicias 

que se funden cual abrazos al sol… 

Hay poesía en aquel rincón donde nacerá una rosa, 

y allí acudirá el amor y se hará un hermoso hogar en el jardín...

 

Sin fila

En mis tiempos el maestro controlaba la fila, los alumnos guardaban las distancias y lo hacían levantando el brazo hasta tocar el hombro del compañero que tenían delante. Ahora, muchos colegios funcionan a base de músicas de entrada y salida, tanto del colegio como de los diferentes recreos. Reconozco que a mí me hace gracias ver a los futboleros que cuando oyen la música dejan el partido y se van tranquilamente a clase, donde en la puerta les espera el profesor, no van a la fila para hacer lo que hacíamos nosotros, con un protocolo que ahora me parece innecesario.

El regal d'un somriure

Avui sí, hem sortit de casa sense mascareta i, la veritat, es respira millor i pots reconèixer i saludar a tothom sense cap dificultat, pots observar el llenguatge no verbal en les distàncies curtes i apreciar com cal el regal d'un somriure. Demà ja podrem entrar al bar on esmorzem sense la pesada mascareta, tothom en teníem moltes ganes, ja és hora de tornar a la normalitat, sense deixar a part uns bons comportaments higiènics adequats i sans...

Patético

¡Qué miserables pueden llegar a ser las miserias humanas! Las razones de estado se cargan la democracia, que parece ser que ya no es el objetivo de nadie… Ahora, quizá ahora y siempre, el objetivo es el poder y el cómo conseguirlo es lo de menos. La nueva bomba, tan fétida ella, se llama Pegasus, éstas no matan como las de la invasión, éstas conmueven al sentido común y a la decencia, éstas van al más allá más lejos de los extremos y parece ser que el programa sólo está al alcance de los estados. En fin, triste, lamentable, patético, abominable, vomitivo total...

Recordar

Camino despacio por mi pueblo, voy por los sitios donde antes estaban mis espacios más familiares, ahora no queda nada de aquello. En nuestro campo de fútbol hay un molino de arroz, en mi escuela del centro, la llamada Carlos Itarte, ahora hay algún edificio oficial, donde había el llamado "cine de arriba", creo que era el Coliseum, hay ahora una plaza, con una antigua máquina de cine, que lo recuerda puntualmente. Podría seguir, siempre me encanta recordar y recorrer el pueblo...

Nens sense mascareta

Quan li treuen la mascareta a un nen, l'espectacle és contundent, edificant, reparador, és com si incorporessin més alegria a les nostres vides, a la mateixa naturalesa… Avui ha començat el tercer trimestre a les escoles i els nens feien una proclama de la seva cridòria més nítida i aguda. A l'hora del pati he pogut veure els seus somriures i expressions tan espontànies que a vegades costa de pensar que siguin tan naturals. Bé, que tot sigui per a bé, veure la cara dels nens sempre és una visió molt agradable i reparadora, tot un bany de feliç i santa innocència...

Penso en la neu

Estic assegut en un banc, la plaça és buida, la gent ha sortit de la ciutat, són a menjar-se la mona, a veure la família, o a la parcel·la per respirar una mica de natura… El silenci és gairebé absolut, tanco els ulls, penso que està nevant, és una pau solemne, una calma total, immensa, sembla un bany de puresa i tots els arbres prenen l'aspecte del cirerer florit… Neva, només al meu cap, obro els ulls, la plaça roman sola, no neva evidentment, però jo tinc algun calfred, no només d'humitat, sinó de satisfacció…

La música de l'aigua

Sóc un amant d'escoltar les músiques de la natura, la música de l'aigua de les fonts, l'anada i tornada de les ones del mar sota la direcció d'un vent que pot arribar a fer uns aguts molt alts i delicats, o una remor de tempesta i tronada… La pluja teclejant damunt les fulles del diferents arbres, perfecta escala musical, on tenen cabuda les més delicioses melodies. Sí, és la música de l'aigua, on també hi ha poesia…

Dilluns de Pasqua

Som a Tarragona, amb els nostres amics més entranyables, hem fet una rostida de carxofes, una carn de xai molt bona de Batea i una llonganissa de Valls que no està gens malament, abans tot un reguitzell d'entremesos de gourmet que es deixen menjar molt bé. Nosaltres hem portat una mona casolana, de Deltebre, i uns pastissets de la mateixa procedència i la nostra amiga ha fet els seus famosos patufets, que li han quedat espectaculars. Com sempre una estona molt agradable, un dia esplèndid i molt familiar… La vostra amistat és per a nosaltres un regal diví, la gaudim i la valorem en lo que val, tot un concepte familiar ple...

Pensar, imaginar, soñar...

El rincón de pensar, de estar, de imaginar, de presenciar, incluso de soñar que sueñas realidades. La roca de la playa, la duna estratégica en cierta playa de Deltebre. El banco de piedra en la fuente del bosque del Puente del Diablo, acueducto de la imperial Tarragona. Simplemente una silla solitaria, oportuna, que aparece reparadora, incluso en casa, y te invita a la reflexión de los conceptos...

Tiempos

El amanecer, el atardecer… El primero lo aceleras cada vez que has escuchado el tic tac de los latidos que te anuncian a tu amada. El atardecer lo detienes, incluso pretendes parar el sol, allá en sus últimos reductos de despedida, que parecen emular a las estrellas. El tiempo, a veces no existe, otras es eterno, a veces nos falta o nos sobra, incluso lo malgastamos o lo sobrevaloramos. Me gustan los llamados tiempos muertos, suenan a pausa y reflexión…

Admiració i respecte

Recordo que, de molt jove, gairebé em feien emocionar les colles de treballadors que venien a La Cava, Per les feines de l'arròs, l'àvia els feia el menjar, si més no, un plat de "calent", que ells es menjaven amb una bona llesca de pa, molts no anaven ni al bar, es tractava de fer la temporada i poder arribar a casa seva amb alguns cèntims. Em feien gràcia, sobretot els andalusos, que del no res i només picant de mans, i amb algun cantant que sempre teníem, es muntaven la seva festa. La meva admiració i respecte a la gent que es guanya la vida honradament.

Entre eufóricos y lastimeros

La luna, siempre la luna, nunca me canso de ella, parece ser que esta noche se ha acercado hasta el pino y le da un aspecto de aparición milagrosa, como si un ser divino se hubiese deslizado hasta la tierra para anunciar buenas noticias. La imaginación y la positividad me llevan a pensar esto, pero la realidad parece ser que se acerca para dar calor a los polluelos recién nacidos en los diferentes nidos, desde donde trinan entre eufóricos y lastimeros...

Dissabte Sant

Marxem cap a Tarragona, amb alguna mona i pastissets de cabell d'àngel, i les piles carregades de forma molt positiva. La família amb les seves coses, tothom tenim les nostres, però sempre és un plaer ser prop alguna vegada. Hem conegut el Gastrobar Sindicat, que ens ha semblat espectacular, tornarem la propera vegada i així podrem anar amb el Pere. Bé, Tarragona ens espera, nosaltres anem de casa a casa, si és que hi ha cases...

Divendres Sant

Amb sol i bona temperatura, Deltebre és ple de gent amb un gran percentatge d'ocupació d'hotels i habitatges turístics. Els carrers es veuen a tope, gent caminant, en bici, molt de cotxe de Barcelona, algun estranger… Bé, la cosa fa cara de bona pinta, com diria el meu fill, que tothom pugui gaudir d'un merescut descans i que les nostres instal·lacions turístiques es puguin guanyar la vida per tornar a una realitat i vida més racional. Bona Pasqua a tothom!!

Disfraz

Mi madre tenía unas manos muy hábiles, era una buena modista, artesana, autodidacta y todo lo que ustedes quieran, era mi santa madre. Parece ser que alguien me regaló un enorme sombrero mejicano y ella me hizo un vestido acorde, que me pareció mágico. Recuerdo una camisa floreada a la que además le iba incorporando, de manera estratégica, una serie de lacitos amarillos, muy pequeñitos, que me daban un aspecto festivo y estrellado que era demasiado. Los pantalones también eran chillones y los zapatos a juego… Debía parecer un grito eufórico de luz.

Al meu amic...

Una carta al cel, un missatge de veu, un escrit nocturn sota una nit sense estrelles, una veu estereofònica que clama malgrat la indolència dels deserts, un cor que vola cap al cel i et deixa sense cel a la terra… i tu segueixes buscant a l'aroma de la tarongina, en aquell alè que et sabia a afinitat, en aquell batec de l'espera i la presència que programava una existència en autèntiques delícies… Algun dia hi haurà retrobament, jo ho crec, els vostres viatges pendents de jubilats seran possibles. Ànim i molta salut amic Lluc, sigues feliç en els records, una forta abraçada de cor. Si vols venir a passar uns dies a Tarragona, t’esperem amb els braços oberts, recordarem vells temps...

Ara és l'hora

I en ser a Tarragona, la imperiosa necessitat de veure el mar, una mar amb barques de pesca, i també amb els iots dels rics però, més enllà, a un extrem de les platges, sempre hi ha una roca empinada des d'on es veu el blau dels blaus de cel i mar i, a més a més, se sent un aroma de sal amb mil perfums de mar, que sempre em captiven i emocionen. Ara és l'hora, aviat la mar ja serà plena de tota la gent del món… tots menys jo, és clar.

Els animalons i jo

Passejant pel Hyde Park, a Londres, van seure en un banc i, en un no res, es van apropar uns esquirols, tan propers que gairebé es posaven per damunt dels nostres peus. Els coloms del meu barri, a Tarragona, quan em veuen se m'apropen com si m'estiguessin esperant, fan un tomb pel meu voltant i marxen. Avui, a l'estany de Gandia ha passat el mateix… uns ànecs d'un canal han donat la volta per seguir- nos cabal amunt a l'espera, suposo, de què els donéssim alguna cosa.Van a la recerca de menjar, pobres animalons. Prometo anar una mica previngut i correspondre al seu bon tracte habitual…

El meu mestre

Recordo els grans mestres del poble dels meus temps de nen… Carlos Itarte, Ramón, Victòria, Maria Cinta i, el que més em va marcar, Santiago Candela, per a mi un gran mestre de poble, molt avançat al seu temps i que era una autèntica joia per a tots nosaltres. Recordo els seus famosos problemes d'arròs, la seva capacitat i mestratge que tenia en el seu muntatge de l'escola unitària. Sempre recordo les excursions per dins del canal i les mesures dels tancats dels arrossars per calcular l'àrea, el perímetre, etc. Bons records, ser al poble és sinònim de bons records…