El carrer estret, empinat, llarg i, allà al final, l'església de sempre, com ploguda del cel, i que sembla la culminació d'un pelegrinatge atrevit. Carrer estret, empinat, llarg, pedregós, amb escassa vorera, on la senyora i el seu marit, ja d'una certa edat, pugen com si res... és la pràctica, és allò tan habitual que van arreu del poble amb les cames entrenades i l'esperit jove i sà de viure en un poble de muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada