Hem anat al restaurant Cócula, que ja el coneixem d'altres vegades, i hem provat l'arròs negre, bastant bé, al Pere li feia gràcia, tot i que a la Teresa i a mi no ens entusiasma, però l'hem trobat bo i ben presentat, amb uns calamarcets crus per damunt i un all-i oli al safrà, que també va prou bé. Abans hem fet unes croquetes casolanes i una vieira amb guarnició espectacular. No tenien el vi de sempre, el nostre Cap de Pera habitual, i el Montsant que ens han portat no era tan bo, tot i ser més car… De postres el Pere ha demanat pastís de formatge i nosaltres un músic a compartir, tres cafès curts i bons i una meravellosa estona familiar amb les persones que més estimo. Ara ja tothom a casa seva sans i estalvis.
divendres, 12 de novembre del 2021
Dinaret amb el Pere
Hem anat al restaurant Cócula, que ja el coneixem d'altres vegades, i hem provat l'arròs negre, bastant bé, al Pere li feia gràcia, tot i que a la Teresa i a mi no ens entusiasma, però l'hem trobat bo i ben presentat, amb uns calamarcets crus per damunt i un all-i oli al safrà, que també va prou bé. Abans hem fet unes croquetes casolanes i una vieira amb guarnició espectacular. No tenien el vi de sempre, el nostre Cap de Pera habitual, i el Montsant que ens han portat no era tan bo, tot i ser més car… De postres el Pere ha demanat pastís de formatge i nosaltres un músic a compartir, tres cafès curts i bons i una meravellosa estona familiar amb les persones que més estimo. Ara ja tothom a casa seva sans i estalvis.
Etiquetes de comentaris:
fill,
menjar,
pensaments,
persones,
restaurant
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada