L'altre dia escoltava a un senyor que proclamava com són de bones les ortigues de mar, enfarinades i fregides, i a mi em ve de gust de recordar el suquet d'ortigues que feien l'àvia o la mare, què bones, el suquet era gairebé el mateix que quan feien les angules, quan encara se'n podien menjar. Sempre recordo que l'àvia m'explicava que pel poble passava un carro amb angules i una gran gerra plena la venien a deu cèntims la mesura, que n'entrava gairebé un quilo… es veu que se les menjaven com si fossin fideus. Bons records del Delta, un paradís irrepetible!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada