Som a classe, hem treballat prou i bé, toca una mica de convivència i diversió… A veure, atenció, tinc una pregunta molt difícil, quan són dos i dos, i tothom respon quatre i algun fins i tot diu que això no és gens difícil, aleshores explico que dos i dos és igual a dos i dos, el que és igual a quatre és dos més dos. L'altra pregunta era... qui sap escriure Barcelona sense B? i això ja els feia pensar una mica, però no se'n sortien i quan es rendien, agafava un guix i escrivia a la pissarra: “Barcelona sense B", i em quedava tan ample… Rèiem una mica i ho passàvem bé, era molt sa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada