Avui, observant el pati de l'escola del Serrallo, he vist un nen d'uns vuit anys que jugava a donar tombs sobre ell mateix, fent com una mena de ballaruca. Després ha vingut un altre nen, ha pujat a collibè i han continuat fent tombs fins que s'ha cansat una mica i l'altre nen al baixar s'ha tirat al terra, així com una mica marejat, que és el que solia passar quan jugàvem a això. He recordat que al poble solien jugar a aquest joc, a Deltebre, quan jo era petit li dèiem "Marieta que caic al pou" i em ve present que tots acabàvem rient i per terra, era prou divertit tot plegat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada