Plou, fa fred i la tarda és fosca... i jo recordo que quan sortia de l'escola ja era de nit i tenia que agafar el bus fins a Tarragona. Però ara la pluja és una altra història, sobretot quan plou bé i fa bé a tothom, pluja fina i una mica consistent, pluja de tardor, que mulla fins i tot les fulles dels arbres que ja són pel terra. Plou, ja sé que mai a gust de tots, però un recorda el paraigües per a dos que t'apropa a l'abraçada i no vols que es mulli...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada