Tenim la mala sort de veure-la poc, de "xalar-la", com diem al poble, només gràcies a la generositat dels seus pares la podem gaudir en alguna foto i vídeos que posen al grup de la família... De totes maneres, la nostra rosseta d'ulls de mar actiu és sempre al nostre cor, va creixent en simpaties i una gràcia entremaliada que fa tot el goig del món. L'hem vist ja a l'escola (P2 gratuït l'any vinent) i fent ballarugues de castanyera, és veu gran i eixerida i, tot i que li costa una mica reconèixer-me perquè no em veu sovint, després d'una estona ja mostra la seva dolcesa habitual de bona nena. Moltes felicitats preciosa, passeu un gran dia i vigileu als iaios que no repapiegin massa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada