Camino trepitjant les fulles de tardor, són colors de grocs ataronjats en plena decadència cap als marrons. De totes maneres, sempre m'ha fet com a gràcia agafar una fulla i contemplar de prop la seva perfecció i bellesa. Camino a poc a poc, ja fa una mica de frescor i la màniga llarga ja cal del tot, però és camina bé, no hi ha massa gent, només algun jubilat o a l'atur...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada