En veure-la en posava a mil, però no només per allò que tothom imagina i que és normal en plena adolescència, ella era com veure l'original d'un quadre, en el lloc, el moment i la llum adequada. Admirar l'art i observar detalls en l'obra artística... algun professor va intentar despertar en mi la curiositat, però això és quelcom diferent, en veure-la automàticament és despertava tota l'emocionada i curiosa admiració, el cor bategava i l'ànima el feia aturar per poder gaudir com cal de la visió...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada