Penombra al menjador, silenci, hi ha calma i pau,
els teus ulls fan pampallugues,
sembla una sala de festes assossegada i feliç.
Entre tu i jo un cafè curt, només tu saps fer el meu cafè,
només tu ets sentit i reflexió, és allò de la delícia del deliri,
tot sabent que la bogeria no és a l'abast de tothom.
Penombra al menjador, alguna llum de colors...
anuncia la teva proximitat, la música neix sola,
i si dius alguna cosa... és la lletra a la cançó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada