Aquell cafè que no vam fer,
aquella pregunta que vaig callar,
aquella que tu no em vas contestar,
aquella tarda perduda mirant a un altre lloc,
o passejant incoherències,
aquella mirada que no trobava el seu assentiment,
aquell somriure que no acabava de sortir
...en el moment més oportú.
No, no ens adonàvem que la vida...
no té tant de temps per perdre’l miserablement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada