Sempre em parles de la pau i del silenci,
de les muntanyes més altes,
allí on les àligues fan el niu i neixen alguns rius
que baixen nerviosos, tot i donant vida a l'entorn.
Cim del terreny des d'on es veu el cel sense problemes,
on l'aire és net i l'oxigen té la puresa gairebé original.
Tu em parles de la pau i del silenci,
de la visió nítida de l'horitzó i del cel,
i jo penso... si hi ets tu, tot m'està bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada