Una "vidriola"

La mare tenia una terrisseria on venia una mica de tot... cantes de gal, ribells, olles, cassoles, plats, gots, guardioles, lligasses pel planter, blavet, terregada, espardenyes d'espart, bé, una mica de tot. Recordo les guardioles, "vidrioles" com diem a Deltebre, aquelles amb forma de porquet amb una obertura dalt per on introduir les monedes. Ara en tinc una amb piles que va senyalant la quantitat acumulada, molt xula!

 

Aigua sota els ponts

Des del pont de l'Ampolla, la mar queda a l'esquerra, cada cop més prop, menja com una llima nova i, alçant la vista, ara predomina el color marró, amb diferents tonalitats, alguna sort un xic blanca de sal, també de terra humida, de gleva canviant al sol… De camí cap a casa miro el desaigüe que dona a la carretera, encara amb una mica d'aigua, sobretot sota els ponts... i allí alguna tenca grossa.

 

Agapornis

L'agapornis del meu fill Pere és una passada… Avui érem a la taula del menjador i ell s'ha passat l'estona anant d'un muscle a un altre, quan no damunt de l'ordinador de la Teresa, o del meu mòbil, jo li feia sons "ocellaris" amb la boca i ell se m'ha apropat movent el cap compassat, semblava que seguíem una conversa, fins i tot s'ha fet caca damunt l'ordinador, però la seva simpatia és tan generosa que se li perdona tot, és molt llest, i sobretot molt graciós i agraït...

 

Querer es amar

Feliz aquel que encontró el cielo en la tierra,

vio azules de inmensidad en unos ojos, 

aunque fueran negros, aunque fueran verdes, 

del color de la esperanza, 

tierna y pura primavera del amor perpetuo a dos 

y todo aquello proclamado por los ciertos del alma. 

Feliz aquel que encontró el amor, 

porque querer es amar mejor la vida...

 

Vacances

Amb el Diumenge de Rams comença la Setmana Santa, els patis de l'escola, sense vida, com a tristos, tot i la visita de gavines, coloms, ocells... Dies de vacances, mones en què els padrins ja tenen encarregades, en què les mares fan pastissets, dies a Deltebre de tants i tants records, sempre entranyables... és allò d’entrar a la cuina i sentir l'olor del brou de la mare, és allò d'anar al pati de casa i veure la figuera i el gronxador que el meu pare em va fer amb un cabàs i una corda...

 

Som al paradís

I és possible que, a la nit, el poble faci olor d'ànec a la brasa i de carxofes… sempre dic que, a Deltebre, és l'únic lloc on saben fer les carxofes a la brasa. Bé, també farem honors a les nostres tradicions, "calent" (col, arròs i fesols), potser un suquet d'anguila amb alls tendres i julivert, una mona de quatre ous i pastissets de cabell d'àngel. Som a Deltebre, al paradís...

 

Una hora menos

Pues sí, he dormido una hora menos, pero no suelo tener problemas con eso, me regulo fácilmente con la siesta, o haciendo alguna cabezadita cuando se tercie. Con todo lo demás sigo el horario habitual, es decir, sin ir a toque de reloj, como he ido toda mi vida profesional, ahora ya hacemos, más o menos, lo que nos apetece y cuando lo creemos oportuno, sin molestar a nadie, o al menos con la intención de no hacerlo. Estamos jubilados y gozamos de nuestros derechos tan bien ganados...

 

Tinc ganes de poble

Em fa il·lusió ser a Deltebre, tinc ganes de poble, aquí tot és meravellosament diferent, les olors són diferents, els colors són especials, la parla és única i la gent és molt natural i espontània. Tinc ganes de veure la família, especialment les nenes petites: la Tessa que, per les fotos, ja és tota una senyoreta, preciosa, elegant, desperta… i l'Arlet, que ja corre per la platja, menja sola, xerra al seu aire i riu amb la seva careta entremaliada, que tant ens alegra la vida...

 

Molt bon dissabte

El dissabte vam anar al restaurant la Montoliva (Vilallonga del Camp), i vam fer una "Montolivada", que feia temps que no la fèiem, evidentment massa menjar per a nosaltres, així que ens hem emportat en una taper, la meitat dels formatges, patés, pernil i embotits, fins i tot alguna cosa de la graellada, però de totes maneres ha estat tot un plaer i un bon record de quan podíem menjar una mica més. Hem tornat a casa, hem fet una mica de migdiada, les dues partides de Rummikub i hem gaudit d'una peli de dibuixos animats, sobre l'origen dels dinosaures... total, una meravellosa tarda de dissabte, amb la Teresa, un ésser especial.

 

Cap al Delta

Dilluns anem a Deltebre per passar la Setmana Santa, farem (faran) mones i pastissets, el Pere les ajudarà a pastar i jo, a part dels assessoraments tècnics que sempre són pertinents, faré el tast i donaré el vist-i-plau, sempre que s'hagi seguit al peu de la lletra la recepta de la meva sogra, que era la feia els millors pastissets amb cabell d'àngel del món mundial i la pasta de mona sense xocolata, tan bona i tan típica de la nostra estimada terra. Un record a les mares pioneres tradicionals!!

 

Mis pequeños relatos

Supongamos que fuera un poeta, pero yo nunca busco la rima, ni el tono, ni el ritmo, ni la forma. Mis pequeños relatos, como les llamo, nacen de forma espontánea, veo, pienso, recuerdo, revivo, regreso, actualizo o me voy de paseo por las nostalgias y luego, en la paz de mi hogar, lo escribo, primero a mano, me encanta, luego lo paso a la tableta y finalmente la Teresa lo pone en mi blog para luego compartirlo en Facebook.

 

Bella

Bella su alma y su mente, cálido su afecto, 

linda su proximidad, mágico el calor de sus manos, 

el reír de sus ojos, el decir de sus dulzuras,

palabras que emanan siempre directas del corazón. 

Aplauden las flores a su paso, le lanzan pétalos... 

en delicioso vuelo a merced de la brisa, 

los pájaros dejan su cortejo y se unen al evento, 

hay incluso un fondo musical, música de bosque,

música de hojas, de sueños...

 

La belleza no tiene tiempo

Ya saben, en sus andadas a lo largo y a lo ancho de este mundo, uno va canturreando y se atreve con todo, consciente de que no le oye nadie. Hoy he osado meterme entre pecho y garganta una de Antonio Machín, creo que se llama "Muñequita linda", y me he recreado con un párrafo tan precioso como: " Con esos ojazos, que parecen soles, con esa mirada, tan enamorada, con que miras tú"... como ven la belleza no tiene tiempo, está siempre vigente… Antonio Machín, qué tiempos de maracas!!

 

Bon comportament

Recordo que, quan vam anar a Londres, vaig tenir el plaer de veure nens de diferents col·legis d'excursió per la ciutat i em cridava l'atenció, primer, veure la varietat ètnica i, després, allò de veure'ls tan ben uniformats, tan correctes, disciplinats, educats en una paraula. Penso en les sortides que vaig fer, amb els nens de les meves classes i sempre tenia la preocupació de garantir un bon comportament, de fet m'encantava que quan visitaven alguna exposició, un museu, el zoo o qualsevol lloc natural i cultural, després ens felicitaven en veure el bon comportament dels meus alumnes i em quedava molt i molt satisfet...

 

Una de abuelos

Abuelo con una niña de pocos meses, la saca del carrito y la pone en un columpio de esos para peques y se la mira embelesado, le cae la baba… y a quién no, la niña hace mil fiestas, con los brazos al aire y una cara de felicidad que contagia. Un poco más allá, otro abuelo con nieta, ésta de unos seis o siete años, rubita, con una cola de caballo larga, el buen hombre le lleva la cartera, le endereza la cola, le cuesta seguirla… Abuelos, eternos abuelos, son los grandes padres, dicen en Francia...

 

Llega el buen tiempo

Y si quieres nos vamos a ver los almendros floridos, 

los primeros azahares que ya asoman, 

pese a que aún hay alguna naranja en el árbol, 

ya es hora de que la luna nos cuente de sus danzas por la noche, 

ya va siendo el tiempo de los romeros, de andar por el bosque

y de asomarse a la playa para verla con todo su esplendor

...de soledad y esperanza de un gran verano de buen sol.

 

Són entranyables

A la plaça fa un bon solet, hi ha un lloc específic on es concentren les persones del barri que tenen alguna minusvalidesa, venen amb caminador amb seient, amb cadira de rodes i algun també amb cadira mecanitzada, venen amb els seus acompanyants i tots són molt coneguts, gairebé amics i fan petar la xerrada molt animadament, es veuen riure i comentar, donen exemple de força, paciència, comprensió, són entranyables...

 

De músics i poetes

De jove vaig llegir un llibre que es deia "Los pianos mecánicos", l'acció passava a Cadaqués i feia una descripció molt acurada de la vida d'aquest poble tan meravellós... aquells bars que feien olor de romàtic, d'aiguardent, on gairebé no es veien ni el nas pel fum de les pipes i les cigarretes de tota mena. Era espectacular veure l'actuació de l'espontani de torn, el músic frustrat que fa grinyolar el seu violí malmès i el poeta que, en escoltar la possible música, s'arrenca a recitar algun dels seus poemes amagats, que mai havia vist ningú, estrena espontània…

 

Soñando en el ayer

Tengo indicios, sé que dicen que dijeron, que te vieron pasar cejijunta y cabizbaja por la playa desierta del invierno, la playa virgen y natural, en estado puro, la playa que gozamos los dos como un placer sólo al alcance de los elegidos. Posiblemente yo estaría por allí, soñando con las brisas acariciando las olas y cogiendo tu mano, bebiendo futuros y destinos. La vida da muchas vueltas y el sol no sale cada día con la misma intensidad… y un día me vi en la playa de una isla triste donde no estaba tu mano, quizá estaría como yo soñando plenamente en nuestro ayer.

 

Cosas que vi

Vi la paz y la calma, el abrazo, el tierno calor del amor... en la cara de mis padres. Vi el sentido y el orden, el talento y la clase, la intensidad noble del abrazo sincero, la calma del beso que hace silencios del bullicio y oscuros porque todo perdió su importancia... sí, todo esto y más, lo vi en la cara de mi esposa. La ilusión, las ganas de vivir, el llegar, el acudir, el arrimar todos los hombros posibles, poner el corazón caliente, el alma en vilo y todos los sentidos en forma de pétalos prometedores primaverales, eternos, todo esto me lo hizo ver la cara de mi hijo, mi único y buen hijo...

 

Marcapassos

He anat a la revisió anual del marcapassos i la sorpresa ha estat que me l’ha fet el mateix doctor que me'l va posar, tot correcte, tot bé, diu que hi ha piles per a vuit anys més, que no he gastat més que un 24%, així que fins l'any vinent, que ja em trucaran de Santa Tecla… Tenia la visita a la una del migdia i cap allà a un quart de dues ja era fora i, per celebrar-ho, hem passat pel restaurant català El Tiberi, que feia temps que no entràvem, però l'amo ens ha reconegut i ens ha tractat molt bé. La cuina catalana amb la dieta mediterrània és espectacular, ho recomano del tot...

 

El codonyer florit

Avui m'ha fet una mica el parer de què fos un cirerer florit, però en primera fase ja que el cirerer es veu del tot nevat, i el codonyer sempre té pel mig alguna fulleta verda. Bé, diumenge primer de primavera, amb sol i amor... he fet els meus quatre quilòmetres habituals i ara cap a casa per a descansar una mica i a esperar prop de la cuina per veure a l'artista en acció fent el dinar, l'espectacle està servit...

 

Hem comprat tres arbres

Ens hem comprat tres arbres, una pomera, una perera i un cirerer, són d'aquests per poder criar a casa, a la terrassa, i avui hem anat a comprar tot el necessari: torretes de trenta litres, grava per a drenatge, bona terra universal amb turba alemanya, i un adob adient, sabem com i quan s'ha de regar i tenim la ubicació ideal, al costat de les orquídies. Bé, és una experiència nova... i ja ens veus a la Teresa i a mi esbrinant si surt ja alguna branca nova o algun brot prometedor. Bé, és tot un procés, encomanar-los, preparar-ho tot, complir les instruccions i esperar que tot vagi bé, si és així, en comprarem per a què el Pere en planti al poble...

 

Una referencia de lujo

Y en la puerta del colegio música de salida,  

y uno observa vidas que empiezan, niños, 

otras que ya se viven intensamente ilusionadas, padres, 

y otras que se van despidiendo pausadamente,

reviviendo infancia y plenitud y gozando, 

una vez más, de su existencia, son los abuelos,

que vuelven a ser padres, que vuelven a ser niños, 

sin dejar de ser lo que siempre son...

una referencia de auténtico lujo.

 

Niñas con móvil

En la plaza, tres niñas de menos de quince años, sentadas con el móvil en marcha, juegan o teclean, vete a saber... De pronto a una le suena una llamada y se aparta del grupo, las otras le gritan un poco “es él”, se sienta, y luego le suena a otra y, más o menos, lo mismo pero sin tanto entusiasmo. Uno piensa… será el noviete de turno, o quizá algún padre preocupado que les recuerda que ya es hora de volver a casa...

 

Preside el silencio

Avanza lenta la tarde, preside el silencio, no pasa ni el tren, la tele tiene la imagen encriptada, el vecino de arriba no tiene los nietos y el de al lado tiene los hijos en el partido de fútbol de competición local. El sol se presenta con una gran generosidad pese a que la tarde se mueve hacia la noche, será una buena despedida de rojos, siempre tan atractivos y soñadores...

 

Un bany de poesia

Hi ha persones que sempre tenen accessos oberts a l'aprenentatge, a la cultura i al saber en general, a vegades un es sorprèn de les possibles capacitats dormides que tenim i, com l'arpa de Bécquer, només esperen que algú els digui que s'aixequin i caminin. Aquelles persones que s'han anat reivindicant, redescobrint i amb una manera de fer sempre edificant i positiva, s'han fet un lloc ben guanyat i respectat, perquè ningú els ha regalat res i, a més a més, encara han tingut temps per a la música o la poesia... i no hi ha res més maco que a qualsevol activitat li fem un bany de poesia, amb un molt bon i harmònic ambient musical de pau i bé...  

Sigo volando

Voy buscando cielos en la tierra o tierra en los cielos, me siento tan bien en vuelo por las nubes... 

que no sé muy bien donde estoy, 

pero estoy... y estoy estupendamente bien, 

con mis próximos que pululan conmigo 

y nos vivimos con el trino alado de la coherencia 

y la afinidad para vivir en paz. 

Sigo volando cual gaviota, de mar a barca, 

de barca a pino, de pino a río, sigo volando...

 

Maltratos

Cuando veo a unos leones comiéndose a un ciervo o a un búfalo que aún está vivo pienso que la naturaleza no funciona con la sabiduría que se le supone. Cuando veo que en una plaza de toros se maltrata despiadadamente a un animal y que encima le llaman arte pienso que hay mentes que no abandonan su condición más deplorable de infrahumanidad. Cuando veo cualquier tipo de maltrato animal me entra una repugnancia de tal calibre que limitaría su existencia a malvivir entre ellos. Si el maltrato es entre personas, por abuso de fuerza o de poder, el sentimiento sólo me lleva a privarlos de la más mínima libertad...

 

Bon cap de setmana

Ja som un altre cop al cap de setmana... dissabte, fa sol però una mica de fred, que fóra més cru sense sol. Toca menjar peix a casa, la Teresa és a comprar, veurem què toca, orada, salmó, llobarro, bacallà... bé, alguna cosa caurà i la senyora ho farà al forn o a la planxa, amb verdures adients i, fins i tot avui, o entre avui i demà, cau una ampolleta de vi  blanc, o un cava brut que sempre acompanya bé el peix.  Molt bé, desitjo que tothom pugui gaudir d'un cap de setmana amb salut i pau...

 

És primavera

Primer dia de primavera… Les moreres del pati de l’escola del Serrallo comencen a brotar, les primeres fulletes donen un esperançador senyal de vida. El codonyer ja és tot florit, la flor és com una petita roseta blanca molt bonica i un parell de torretes amb romer, també verd i eixerit.  Els hortets de les classes d'Infantil ja estan preparats per plantar coses. Es primavera, es veu molt fàcil...

 

Veure els teus ulls

Sempre recordo la primera vegada que vaig veure els teus ulls, erets gairebé amagada darrera d'un llibre, concentrada, com absent de l'entorn, absorta amb el contingut d'aquelles planes, possiblement devies tenir algun examen proper i el deure i la responsabilitat ja anaven amb tu, com un pack perfecte. Però això són veritats d'un altre paner... avui recordo aquells ulls, indiferents a les veus de festa i reclam, i a mi en va semblar que naixia alguna cosa, i vaig contemplar radiant una mena de primavera inoblidable...

 

Tu suspiro

Tu suspiro parece navideño,

de esperanza, de primavera,

es fresco y lúcido, 

lleva sonrisa beatífica, 

de esas que acarician el alma, 

es un suspiro feliz de buen talante, 

que confirma tu estado 

...de complacencia total.

Tu suspiro sale espontáneo,

pareces recrearte en él, 

lo acompasas lento... 

y te detienes para saborearlo 

entre bendiciones y agradecimientos. 

Tu suspiro parece navideño, 

esperanza plena...

 

En mi ventana

En mi ventana favorita, aún persiste el nido de las golondrinas, volverán, dicen que las mismas que lo hicieron, o a lo mejor sus hijos… Hace unos días que veo a una paloma que parece dudar entre posarse en los aparatos del aire acondicionado o en el extremo opuesto, donde están las golondrinas. De todas formas me gusta, a veces hasta les pongo algún grano de arroz blanco. La naturaleza se me acerca…  

Afinidad

Un poeta, un árbol de otoño,

algún alado de puerto o de río, 

un río seco, con hierbas,

un día lluvioso, gris, tarde parda y fría, 

como dijo el cantor de los estudiantes, 

monotonía de lluvia tras los cristales. 

Un café con amor, una mano cerca, 

una afinidad, un placer de existencia, 

donde las cosas son como son, 

y así fueron, y así las gozamos...

 

Fa fred

Camino pel camí estret, fa com una mica de fred i entre la mascareta, algun coll pujat i algun gorro amb orelleres, sembla una desfilada de disfresses. Gairebé no coneixem ni als veïns, no pots apreciar cap somriure edificant, només alguns ulls que miren bé, si més no, així ho vull pensar. El camí dóna a la plaça, és buida, fa fred, torno a casa, com sempre, xino-xano...

 

Dies de cel molt blau

M'agraden els dies d'hivern, que semblen de tardor... per concloure en primavera. Et fan deixar l'abric penjat i anar a fer un tomb més llarg per veure com es prepara el camp per esdevenir un prometedor paisatge de verds i esperances. M'agraden aquests que, fins i tot, vas triant les ombres i sents el sol de cara com un llangardaix qualsevol. Són dies de cel molt blau i un pensament d'estiu...

Pretensió de rosa blanca

Vull que es calmi el vent i ens endinsem a primavera, tinc ganes de bici i sol, de camí pel port voltat de mar,

i anar a poc a poc, sense cap pressa, 

parant emmirallat per captar l'aroma de la sal.

Tinc ganes de bosc i jardí, de rosa blanca... 

i tota mena de flor amb pretensió de rosa blanca, 

reina de totes les flors de primavera. 

Vull la calma del temps, la pau de l'amor a la vida, 

vull que surti el sol, però per quedar-se per sempre...

 

Nos autoconfinamos

Gozo de la calma de la tarde, me autoconfino en casa, para Teresa y para mí no es ningún problema, tenemos unos hábitos casi irrenunciables y lo pasamos muy bien, viviéndolos a tope. El Rummikub, alguna serie en la tele, el yogur casero y un café, unas frases más o menos olvidadas, algo de lectura, algún pequeño relato, la cena, una charla con nuestro hijo… y saborear nuestra dulce proximidad.

Una voz que vuela...

Una voz que canta y vuela,

más allá de los misterios y las sombras, 

más allá del interior de las entrañas.

Lo entrañable no sabe de silencios,

sale noble del alma... 

cual estruendo de un latido incontenible. 

No, ya no calla, lo dicen... 

todas las proclamas de tu cara, 

impactada por la fuerza

y sinceridad de mis impulsos.

Una voz que canta y vuela, 

más allá de los misterios, de las sombras...

Llega el amor

El amor viene en barco de vela,

a los augurios del viento brisa que lo acerca 

...en vaivenes de caricias primavera. 

El amor viene en caballo blanco 

que, cual corcel alado, 

traspasa los suspiros positivos 

y penetra imparable en nuestra alma.

El amor llega a paso firme, imparable, 

con la bendición de Eolo que suaviza 

todos los transportes de alma a alma.

El amor, como los Reyes Magos,

llega en mil versiones, pero llega... 

 

És ara, en aquest moment

Diuen que els dos moments en els que no es pot fer res, són ahir i demà, per tant, és avui l'hora d'estimar... siguem nets, nobles, treballadors, honrats, fem bona cara i procurem deixar els nostres propers en un estat millor del que els hem trobat. No ho deixem per demà, ni ens esforcem o ens cobrim de glòria amb l'ahir, és ara, és avui, és en aquest moment, quan es pot millorar del tot la convivència i ser més persona...

 

Persones positives

La mare em transmetia felicitat, energia, ganes de viure ja de nen... Pel matí obria la finestra i em despertava cantant, i se la veia contenta fent gestos, gairebé automàtics, d'amor intents. Sovint penso en la gent positiva, persones que t'activen, que et valoren, que després de parlar amb elles et deixen millor de com t'havien trobat. Sempre penso en aquells bons professors que mai et regalaven el peix, però t'ensenyaven a pescar i deixaven una gran feina a l'abast dels seus bons alumnes...