És dissabte, observo el pati de l'escola, és vuit, fulles de morera arraconades pel vent i alguna basseta d'aigua de la pluja d'ahir. Em crida l'atenció un codonyer amb uns codonys com el puny, gairebé grocs, que fan tot el goig del món... recordo la seva dolçor una mica àcida que tan m'agradava. En un extrem del pati hi ha una olivera eufòrica, amb un brancatge brillant i abundós, ple de fulles, esplèndida tota ella, al costat dues més, més petitetes, que també duen una bona marxa. Bé, tot correcte, però avui dissabte sense cap nen jugant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada