Passejar pel desert... bars tancats, restaurants, algunes botigues de sempre també han baixat les persianes. Ara és l'hora de mirar l'aigua de la mar, el vol de les fulles, fins i tot alguna fulla seca, hora de mirar les obres amb els jubilats del barri i criticar a tothom... però sense malícia i amb l'avantatge de què no et sent ningú. És l'hora de cercar una paraula amable i compartir-la amb tothom, allà en el famós banc del si no fos...
dijous, 22 d’octubre del 2020
Una paraula amable
Passejar pel desert... bars tancats, restaurants, algunes botigues de sempre també han baixat les persianes. Ara és l'hora de mirar l'aigua de la mar, el vol de les fulles, fins i tot alguna fulla seca, hora de mirar les obres amb els jubilats del barri i criticar a tothom... però sense malícia i amb l'avantatge de què no et sent ningú. És l'hora de cercar una paraula amable i compartir-la amb tothom, allà en el famós banc del si no fos...
Etiquetes de comentaris:
confinament,
Covid,
pensaments,
persones
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada