Trencats en col, sí, arròs que ara utilitzen per alimentar l'aviram petit, o els gossos, però l'àvia quan jo era petit, era un espectacle fent aquest tipus de menjar, començava a tastar aviat i se'n posava una mica en un plat, després d'una estoneta una mica més i quan arribava a estar cuit ja no li en quedava. Sovint recordo aquest detall de l'àvia, que era una autèntica lloca i acollia a tothom, amb poca cosa feia menjar, i era bona dona i generosa… En aquell temps del avis i dels besavis, la gent passava alguna necessitat, però després, de mica en mica, la família ens vam refer i l'àvia es veia molt feliç i complaguda poguent ajudar tothom.
dissabte, 10 d’octubre del 2020
L'àvia materna
Trencats en col, sí, arròs que ara utilitzen per alimentar l'aviram petit, o els gossos, però l'àvia quan jo era petit, era un espectacle fent aquest tipus de menjar, començava a tastar aviat i se'n posava una mica en un plat, després d'una estoneta una mica més i quan arribava a estar cuit ja no li en quedava. Sovint recordo aquest detall de l'àvia, que era una autèntica lloca i acollia a tothom, amb poca cosa feia menjar, i era bona dona i generosa… En aquell temps del avis i dels besavis, la gent passava alguna necessitat, però després, de mica en mica, la família ens vam refer i l'àvia es veia molt feliç i complaguda poguent ajudar tothom.
Etiquetes de comentaris:
menjar,
pensaments,
persones,
records
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada