Tenim un document que guardem com un tresor... és una gravació del nostre fill, de quan tenia vint mesos, on la seva mare li va mostrant animals diferents i ell té una conversa amb ells, molt superior al nivell normal de l'edat. Cada cop que ho escoltem ens cau la bava. Ara la Teresa li deixa escoltar a la seva germana Marcel·la i, en reviure-ho, els papis ens hem emocionat un cop més... la seva pronunciació de les erres és espectacular i el nivell del seu vocabulari, totalment impropi de l'edat. En un moment donat, crida al papa i el papa emocionat atent cofoi les seves indicacions. És un document impagable del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada