Som a casa, ja sols la Teresa i jo... el Pere i Marcel·la ja han marxat i nosaltres tornem a fer les nostres coses habituals. M'encanta veure com es mou la Teresa, la miro, la veig amb plaer... i ella ho sap. Ara és a la cuina, fa olor de Teresa, és a dir, a aroma d'essència natural i autèntica. M'encanta mirar-la, es mou fi, sense estridència, fa de bon mirar, però encara fa de millor estimar... i ho sap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada