És hora de recollir la canalla... la mare jove, rossa, bonica, que ja he vist alguna altra vegada, avui ve amb uns pantalons d'aquells que els hi han fet mil malifetes per a que semblin vells i gastats, amb dos forats als genolls, i una brusa negra que contrasta i fa lluir com cal la seva abundant cabellera rossa… És maca, sembla una nena, fa goig de veure-la amb el seu fill, un rosset d'ulls blaus, d'aquells que són la gràcia i força de la casa. Bonica estampa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada