Romanem a casa, amb la cunyada... ahir va venir el nostre fill Pere a dinar amb nosaltres. Avui diumenge fem macarrons, com quan érem petits i les nostres mares ens els feien boníssims. M'he llevat a quarts de nou, he anat a comprar croissants i dues barretes de pa rústic, així quan les senyores obren l'ull, ja tindran tot l'esmorzar gairebé preparat... després, elles faran el dinar i així, de mica en mica, farem viable aquest estat de preocupació que ja ens torna a tenir gairebé desats a casa, ara i de moment, per les nits, però anem de cara a un altre confinament total...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada