El rostoll

Miro el rostoll, la terra segada oblidada per uns dies, ara un camp de soledat, on l'aigua va minsant, però encara conserva la presència d'algun ocell. Aviat entraran els tractors, amb les rodes de ferro, aquelles amples que trepitgen i ho deixen tot a punt d'espera per la propera collita. Miro el rostoll, miro i penso amb tot… l'aigua, la sembrada, el camp verd, l'esperança activa, el camp groc, la sega, els sequers, els temps, tot...