Inaugurem la temporada a la Montoliva, tan acollidors i correctes com sempre. A la taula del costat, dos matrimonis, un més gran, els pares d'ell, diria, per la semblança amb la mare, de la parella més jove... La senyora, una rosa prou maca, és cega, el marit l'acompanya al lavabo i, al tornar, demanen... i ell li talla les coses i li ho posa al seu abast, ella toca el plat amb les mans, pren com a mides, i amb la forquilla a la mà va punxant i va menjant… Espectacle cru, tendre, meravellosament humà, ells són aquí, fins i tot riuen, estan junts, i jo els miro amb un somriure al cor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada