Anem al Delta... sempre em fa il·lusió anar a casa, al poble, a la llar dels meus pares on ara hi viu el meu fill Pere. És el temps de la sega de l'arròs… d'aquest temps recordo els ventrols calats a la sortida de l'aigua als desaigües i també algun tret d'escopeta quan saltava alguna fotja. Al mateix temps recordo la duresa de tots els treballs, abans de que aparegués tanta i tan bona maquinària agrícola. Ara... és molt diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada