És el meu aniversari

Sí, sí, ja són més de 70, 73 per a ser exactes, ja sóc un senyor que no va a la barca, un mestre que no va a l'escola, un paleta sense bastida ni maons, un amic dels nens i dels pares, un bon company dels seus companys que ara ja s'ho mira tot des de la barrera de l'edat… Em resisteixo a pensar que no hi sóc, sóc al peu del canó, en la més positiva de totes les nostàlgies, hi sóc cada matí a les nou, quan toca el timbre, sóc a la fila dient bon dia amb el meu millor somriure, sóc a l'hora del pati exercint la meva missió de ministre d'assumptes complicats, sóc a l'hora del cafè amb els companys i, sobretot, dinant amb els profes de cada dia, procurant sempre fer més fàcil la convivència… Sóc a la classe amb els nens de quart, explicant històries de serps amb les mandíbules desencaixades, o de marietes menjant-se el pugó del jardí, ensenyant a dividir per dues xifres i fent dictats, gaudint, com un nen més, de l'ortografia. Sí, sí, encara hi sóc, no hi ha dia que no tanqui els ulls i estigui amb tot allò que ha estat la meva vida. Amb la jubilació de la Teresa, tinc prop la mà amiga, amb qui puc volar... Plegats fem tombs per la nostra vida de docents i, com explicava l'altre dia, hem estat protagonistes de cada escenari i ara som feliços de pensar que els nens estan en bones mans i es desenvolupen com cal. 73 anys, temps de fer xapa i pintura, i fins i tot alguna cosa de motor, però temps també de donar gràcies a tothom... he tingut uns pares senzills, molt humils, però amb una dignitat i una entrega sens fi, he treballat en un col·legi i amb uns companys que des del primer dia m'han fet millor persona, he estat sempre prop dels nens, que és el millor bany de decència que un pot tenir. I per acabar, vaig tenir la sort de trobar una companya per a anar per la vida, com diria el poeta, de per vida, de la mà, tot sabent que, passi el que passi, ens seguim estimant. Una abraçada a tots, avui m'he allargat una mica massa, però… és el meu aniversari i m'ho perdoneu, no? Salut!!