És el més gran de la família, ja té noranta-set anys, i sempre mostra una bonhomia amb somriures que fa palès el seu agraïment per la seva llarga vida. Ha estat un gran home i la meva mare se l'estimava molt perquè, en algun moment determinat, la va ajudar de manera molt humana. Ella sempre quan l'anomenava li deia Joaquinet del Bufon, i a casa era benvolgut, com aquella persona que només t'ha fet coses bones. Ara sempre pregunta per mi i jo, quan vaig al poble, m'apropo i li faig el tracte familiar que mereix. És el Bufon més gran, gran persona…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada