És bonic el blau del mar, és d'un blau cel, és clar. De petit em sorprenia que, quan posava aigua de mar a una galleda, no era blava. Sovint em ve a la memòria el primer cop que vaig veure el mar... em va agafar por, em semblava que tanta quantitat d'aigua ens podia envair en qualsevol moment. Qui m'havia de dir que acabaríem sent tan bons amics... com per gaudir plegats del fred de l'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada