A poc a poc, a peu, de la mà, pel bosc… Una flaire de romer camufla una mica l'olor del senglar, que marca territori al refregar-se per les soques dels arbres. Seguim endavant, com si res, ens endinsem per allà on tot és més humit i fa aquella olor tan forta que no em desagrada, com a matèria orgànica en descomposició. Seguim a gust, en pau, de la mà, com cal…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada