Les orenetes ja han desaparegut, han deixat el niu de fang a la meva finestra... diuen que tornaran a l'estiu vinent i, fins i tot, diuen que tornarà la mateixa parella, ja que conviuen de per vida. Jo això no ho sé, però sí que els puc parlar de la simpatia i la gràcia del niu, amb les cries totes reclamant la presència dels pares i fent una festa de xiscles cada cop que s'apropaven. Les orenetes mengen molts mosquits, només per això ja són molt i molt valuoses…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada