Recordo quan segaven l'arròs a mà, amb tot el que comportava aquest treball, gairebé infrahumà. Segant amb la falç, estacat en aigua i fang, fer un vencill, lligar la garba, xerracar i posar-la damunt l'empall, anar a tombar garbes i anar amb un tiràs o un barquet per treure-les a l'era i fer la garbera, tot vigilant que no s'escalfi i esperar la trilladora… Era llarg i feixuc, però hi havia molta feina per tothom, valencians, andalusos... i la gent d'aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada