És dissabte i plou, són les deu del matí i ens acabem de despertar. Em sento com un nen petit, vull que anem a esmorzar amb un paraigües gran, a poc a poc i observant si hi ha algú tan beneit com nosaltres que va per la vida com Diògenes cercant gent a l'Àgora. Bé, després ens tancarem a casa i la Teresa farà un risotto de bolets... i mirarem el Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada