Esclau de la felicitat

Era com un roser blanc però sense punxes,
amb roses que duraven sempre,
si més no canviaven la intensitat de la seva llum
quan el seu cor ballava amb músiques d'amor.
Era, sí, segur, com una rosa blanca
que semblava esfullar-se en cada somriure
i deixava un aire que es posava a l'ànima
...i et deixava esclau de la felicitat total.