Jugant, jugant, un, el 24 d'aquest mes farà 73 anys, la qual cosa fa que els meus records d'infantesa, dels pares i dels avis, tinguin l'interès d'aquella forma de viure que gairebé no té res a veure amb l'actual. La solidaritat, les converses davant d'un cafè de topí o d'un meló de moro eren tan naturals com entranyables. La tia Cinta, bona mandonguera ella, coïa fesols i cridava al veïnat per si algú en volia una mica per fer calent. Eren altres temps, molt diferents, tot i que també hi ha gent bona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada