Mirant al cel

Una nit tèbia, assegut en una pedra grossa,
miro les estrelles, no pretenc comptar-les,
prefereixo observar com brilla el conjunt,
són com una expressió de veus del silenci etern,
melodia que no calla, que només se sent...
a l'ànima d'aquell que, des de la pau de la nit,
s’asseu mirant al cel i parla amb la llum...
que és la veu de tots els éssers estimats.