El cor em batega accelerat, la mar fa aquella bona olor natural, no contaminada, i jo recordo... et recordo, ens recordo, de la mà, peus a les ones, entre somriures. Penso en els principis de tot plegat, fins i tot de l'estiu, fins i tot i sobretot de quan comença una relació, on el cel és més blau que mai i, per si no n'hi ha prou, el mar li dona un cop de mà… De vegades s'acaba l'estiu de l'esperança, d'altres no acaba i l'hivern és un preciós estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada