Sóc a Deltebre, faig el passeig d'avui... vaig pel carrer del Barracot i recordo les cases dels meus amics de nen, i sembla que els estic veient. Em sorprenen les torretes d'algunes cases, són plenes de flors, margarides blanques, precioses, i també d'altres colors. He arribat fins al canal, els arrossars encara no tenen aigua però ja són a punt per merèixer. Un familiar m’atura i em saluda efusivament, més endavant, també ho fa un amic, sóc del poble, tot un honor per a mi, i la gent encara em recorda…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada