Potser ja fa temps d'espàrrecs, de caminar pel riu Francolí fins al Pont del Diable, aquell aqüeducte que es conserva prou bé, al mig del bosc de pins, on vaig veure els primers esquirols de la meva vida. Romaní, farigola, lavanda i la meva alzina referent, gran i preciós arbre que acull i abraça amb ombra als vianants amants del bosc. Ja és temps de venir a veure't, ja fa bo…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada