Sobra tot... perquè manca tot

Té cara de pomes agres i de taronja sense suc.

Té la cara com aquell que no ha cobrat la feina feta.

Té la cara del color de la carbassa, com una presa de la seva frustració.

Té la d'aquell que se sent fotut, i a més a més, li toca pagar el beure.

Fa cara d'haver estat víctima d'una indiferència, d'un oblit,

d'una destrossa d'esperança, d'un alè de vida.

Fa la cara del dia després de l'amor, on sobra tot... perquè manca tot.