Aquests dies ha estat el dia del pare, i és clar, un recorda el seu, aquell home bo que, a més, es deia Bonet Bo de cognoms, i a fe que feia joc amb la realitat de les seves formes. Bàsicament era un bon home, sense massa salut, i tot i això sempre va intentar guanyar-se la vida, fent tasques que eren molt contraproduents pel seu estat. Sempre recordo que treballava en un molí d'arròs per la nit, i també anava en bicicleta a l'illa de Buda, uns 10 km, a l'hivern, de cara vent, en fred, pluja… El meu pare, un ésser meravellós, senzill, sa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada