Bona mare!!

Els dies foscos de pluja persistent, sempre recordo el somriure fi de la meva mare, allò d'estar a casa, recollit, i veure com ella, doncs això, amb el seu somriure únic, d'interrogació, tot dient, com et va tot, aquí estic jo que te ho entenc tot i amb tota disposició per fer-te costat, amb consells de bona mare. Bona mare... i tant que ho era! Ella veia clar el que jo feia a la distancia, i en apropar-me, era tota una complicitat, un relax, una pau, i sempre una solució…