Cau una mena de pluja fina, un xirimiri català que et penetra i et retira cap a casa. Posar l'airet calent i mirar per la finestra per veure el dia clos i la gent anant de pressa als seus destins. Potser un llibre, potser la Teresa, a la cuina, qui em diu a mi que no farà alguna cosa de les seves… I, després, unes línies amb el meu boli màgic per explicar els meus ara de sempre, amb mesura…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada