Un lloc per viure-hi

Quan veig que el camí és fosc,

quan no hi veig perquè la boira és espessa,

quant cada llàgrima m’esborra l'horitzó...

i estic perdut enmig d’un mar immens,

penso en aquella nena de la cua de cavall,

amb els texans que tan rebé la modelaven,

aquell jersei vermell de llana, fet per l'àvia…

Penso en aquells ulls que fodaraven amb la mirada,

però que al mateix temps eren com un bany de dolcesa,

penso en aquell caminar màgic, en aquella presència sublim,

en aquella gràcia que feia del somriure un ambient,

una forma de vida, un lloc per viure-hi...