Fa sol d’aquell que toca fort, però passejant per la sorra i posant els peus a l’aigua de les petites ones, és tot un plaer. Hi ha alguns vaixells a l'ordre, com diuen els tècnics, és a dir, a l’espera de què els cridin per carregar o descarregar. Les gavines s’apropen a la mar, les barques de pesca no trigaran en arribar, i aquesta és la seva festa, amb àpat ben assegurat. Potser una gorra m’aniria bé, però prop hi ha un pi, ja arribo, descanso, me'n torno, passejo, visc la vida...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada