però, tot i que estaria bé,
em conformo en que sigui maco i ferm
en el lluir de cada dia,
i que tot allò bonic de la vida,
no perdi el color natural per manca...
d’una llum que no li faci justícia.
Nit i dia, llum i sol,
potser és de nit quan s’hi veu més clar,
o potser és de dia quan tenim...
la llum del cel al cap, potser o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada